A Catalunya... Per anar a l'institut, els alumnes acostumen a intentar vestir el millor possible, les noies es maquillen, s'intenta anar el més possible goodlooking. La gent expressa els seus sentiments d'alegria, amor i felicitat, amb abraçades, crits i tonteries; però és raro trobar alumnes plorant pels passadissos. El comportament a les classes és deplorable.
Al Quebec... La imatge corporal i estètica depèn del dia. Hi ha gent que sempre cuida la seva imatge (com jo jojo), però una gran part dels alumnes no. Un exemple, sobretot en noies: un matí t'aixeques i et sents molt calanteta i cómode dintre del pijama... Doncs vas al cole amb pijama! O un altre atac al món de la moda... és la costum que tenen el voltant del 30% dels alumnes de desplaçar-se per l'escola en sabatilles! Tothom arriba amb les botes al cole, però un cop dintre ens canviem per estar més còmodes. I pff hi ha tanta gent que es posa sabatilles!
Ara us parlaré de comportaments. Les abraçades entre nois queden totalment i sota pena de mort prohibides per la societat quebecoise. Les abraçades entre noies són acceptables però no aprofiten gaire aquest dret. Entre amics i amigues, pots donar abraçades en dos casos: si vols sortir amb la noia a qui dones l'abraçada o si és la teva millor amiga. Encara que jo passo bastant (per no dir molt) de totes aquestes normes no escrites ajajaj Cambiem de tema: mmmm... L'expressió pública dels sentiments. L'expressió de la tristesa, estrés i frustració (plorar xd) és molt sovint vista als passíssos de l'institut, sobretot en noies. Com poden haver-hi tantes coses tristes, estrèssants o frustrants com perquè casi cada dia vegi a alguna alumna plorant? Pppp... Nuse, però aquí això de plorar a l'institut no està mal vist, és una cosa habitual, una rutina. I el pitjor de tot és que el costat de la noia que plora, hi són els seus amics, que l'escolten plorar sense dir res, sense donar-li cap abraçada. Wtf? QUE ÉS AIXÒ?
Per acabar, dir-vos que com ja sabeu, el comportament dintre i fora de les classes és molt millor. No només perquè no parlen ni fan tonteries a les classes, sinò perqué la violència és un recurs que no acostumen a recórrer. He passat casi 5 mesos en un institut de 1.600 alumnes i només hi ha hagut una sola baralla. Professors i alumnes de Catalunya, podeu dir vosaltres el mateix? Jo crec que no... :O
Bueno per acabar dir-vos que estic molt content, sobretot amb el meu nivell de francès. No he arribat encara a l'ecuador de l'intercambi i em sento com si el parlés tan bé!
